Descripció

La gonorrea és una infecció bacteriana que es transmet:‬

  • En realitzar pràctiques sexuals orals, vaginals o anals sense protecció;‬
  • En compartir joguines sexuals;‬
  • En el part, de mare a fill.
La infecció per gonorrea facilita la transmissió del VIH i altres IST.
Símptomes i complicacions

És possible transmetre la gonorrea tot i no presentar símptomes.

Entre les 2 i 5 setmanes posteriors a l'exposició es poden presentar els següents símptomes:‬

  • Secreció vaginal, uretral (conducte de l'orina) o anal anòmala (d'un color diferent o d'una olor intensa);‬
  • Formigueig o cremor en orinar;
  • Mal de gola, als testicles o a la part inferior de l'abdomen;
  • Dolor durant les relacions sexuals i sagnat vaginal;‬
  • Hemorràgia vaginal després de les relacions sexuals i entre menstruacions.

Aquesta simptomatologia no és tan evident en les dones, qui sovint passa desapercebuda.

‬ Aquests símptomes no són suficients per diagnosticar la gonorrea, però has de consultar com més aviat amb un professional sanitari, si els detectes. ‬
‬ Una infecció per gonorrea sense tractar pot conduir a complicacions irreversibles com la infertilitat.
Prevenció

Els preservatius masculins, femenins o bucals i els guants de làtex i nitril proporcionen una protecció eficaç contra la gonorrea si s'utilitzen correctament i es canvien per a cada penetració, i per a cada parella si fos el cas.

No hi ha cap vacuna contra la gonorrea.

Es pot detectar la infecció per gonorrea fins i tot sense presència de símptomes.

Proves i tractament

Es poden realitzar les proves 48 hores després de la transmissió potencial dels bacteris.

La prova es realitza a partir d'una mostra obtinguda de l'anus, del coll uterí o d'orina, segons el tipus de pràctica sexual que hagi mantingut el/la pacient. En presència de símptomes s'haurà de posar en contacte amb el centre de salut de referència.

S'aconsella realitzar la prova del VIH.

El tractament amb antibiòtics pot curar la infecció. Les persones que hagin mantingut contacte sexual amb un portador de gonorrea han de consultar amb el seu centre de salut sense esperar l'aparició dels símptomes.

Es recomana no mantenir cap contacte sexual durant els 7 dies posteriors al tractament per evitar la transmissió dels bacteris i prevenir una segona infecció.

Es pot detectar la gonorrea fins i tot quan no hi ha símptomes presents.

Has de saber que...

No has de orinar, ni ejacular durant les dues hores anteriors a la prova o exploració.

La curació de la gonorrea no suposa la immunització. És possible tornar a contraure la infecció si es produeix una nova exposició al bacteri.
Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/Gonorrea
Descripció

La clamidiosi és una infecció bacteriana que es transmet:

  • En realitzar pràctiques sexuals orals, vaginals o anals sense protecció;
  • En compartir joguines sexuals;
  • En el part, de mare a fill.
La infecció per clamídies facilita la transmissió del VIH i altres IST. ‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬‬
Símptomes i complicacions

És possible transmetre la infecció per clamídies tot i no presentar símptomes. Entre les 1 i 6 setmanes posteriors a l'exposició es poden presentar els següents símptomes:

  • Secreció vaginal, uretral (conducte de l'orina) o anal anòmala (d'un color diferent o d'una olor intensa);
  • Formigueig o cremor en orinar;
  • Dolor a la part inferior de l'abdomen (regió púbica);
  • Dolor durant les relacions sexuals;
  • Hemorràgia vaginal anòmala després de les relacions sexuals;
  • Dolor o pruïja (picor) al voltant dels testicles.
Aquests símptomes no són suficients per diagnosticar una infecció per clamídies, però, has de contactar com més aviat possible amb el teu centre de salut, si els detectes.
Una infecció per clamídies sense tractar pot conduir a complicacions irreversibles com la infertilitat.
Prevenció

Els preservatius masculins, femenins o bucals i els guants de làtex o nitril proporcionen protecció eficaç contra la clamidiosi si s'utilitzen correctament i es canvien per a cada penetració i per a cada parella si fos el cas.

No hi ha cap vacuna contra la clamidiosi.
Es pot detectar la infecció per clamídies fins i tot sense presència de símptomes.
Proves i tractament

Es poden realitzar les proves 48 hores després de la transmissió potencial dels bacteris.‬

La prova es realitza a partir d'una mostra obtinguda de l'anus, del coll uterí o d'orina, segons el tipus de pràctica sexual que hagi mantingut el/la pacient. En presència de símptomes s'haurà de consultar un/a professional mèdic per emetre el diagnòstic.

S'aconsella realitzar la prova del VIH.

El tractament amb antibiòtics pot curar la infecció. Les persones que hagin mantingut contacte sexual amb un portador de clamídies han de consultar amb el seu centre de salut sense esperar l'aparició dels símptomes.

Es recomana no mantenir cap contacte sexual durant els 7 dies posteriors al tractament per evitar la transmissió dels bacteris i prevenir una segona infecció.
Has de saber que...

No has d’orinar, ni ejacular durant les dues hores anteriors a la prova o exploració.

La curació d'una infecció per clamídies no suposa la immunització. És possible tornar a contraure la infecció si es produeix una nova exposició al bacteri. ‬
Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/Clamidia
Descripció

L'hepatitis és una inflamació del fetge provocada per una infecció o una intoxicació (drogoaddicció, alcoholisme, etc).

Les hepatitis A i B són infeccions víriques que provoquen la inflamació del fetge. Les dues infeccions comparteixen aspectes pel que fa a la prevenció, transmissió i tractament, encara que hi ha diferències notables entre elles.

En cas d'infecció vírica, el sistema immunitari destrueix les cèl·lules hepàtiques per protegir-se a si mateix.

‪Hepatitis A

L'hepatitis A es considera el tipus menys greu d'hepatitis i es transmet:‬

  • En les pràctiques sexuals, si hi ha contacte llengua-anus, en compartir una joguina sexual utilitzada en el sexe anal o per via orofecal pel contacte amb restes de femta d'una persona amb hepatitis A;‬
  • A l'entrar en contacte amb aigua, aliments crus, objectes o superfícies contaminades amb restes de femta d'una persona amb hepatitis A.

El període d'incubació pot ser d'entre 30 i 180 dies.

L'hepatitis A no es transmet a través de la sang.

Hepatitis B

El virus de l'hepatitis B es troba en líquids i secrecions corporals. Es pot transmetre:

A través de secrecions genitals (semen, líquid preseminal o secreció vaginal) que transportin el virus‬

  • En realitzar pràctiques sexuals orals, vaginals o anals sense protecció;‬
  • En compartir joguines sexuals;‬
  • A l'entrar en contacte una mucosa amb el semen o les secrecions vaginals d'un portador de l'hepatitis B.

A través de sang que transporta el virus

  • Durant l'embaràs o el part, de mare a fill;
  • A partir d'objectes o instruments de perforació cutània no esterilitzats (per exemple agulles de tatuar o perforar);
  • En compartir instruments de neteja personal amb un portador de l'hepatitis B o al compartir-los tu si ets portador de l'hepatitis B (per exemple tallaungles, raspall de dents, fulles d’afaitar, fil dental, etc.);
  • Al compartir el material utilitzat per inhalar drogues (per exemple palles, pipes de crack o vidre);
  • Al compartir el material utilitzat per injectar drogues (per exemple xeringues, stericups, hisops, torniquets, filtres, aigua, etc.);
  • A l'entrar en contacte una mucosa amb sang que transporti el virus mitjançant una mossegada, un tall o una úlcera.

A través de saliva infectada, quan es produeix una perforació cutània.

El període d'incubació pot ser d'entre 60 i 90 dies.

No transmeten el virus de l'hepatitis B les llàgrimes, la llet materna, les femtes, la suor i l'orina, llevat que també hi hagi presència de sang.
Ni tocar, besar, tossir, esternudar, compartir un plat ni entrar en contacte amb la suor d'una altra persona suposen cap risc de transmissió de l'hepatitis.
Símptomes i complicacions
En la majoria dels casos, l'hepatitis no presenta símptomes.

La majoria de les infeccions d'hepatitis es curen soles després d'algunes setmanes. Es considera hepatitis crònica si persisteix durant més de 6 mesos.

Hepatitis A

La durada mitjana de la infecció és d'entre 2 i 4 setmanes. Durant aquest període, poden aparèixer els següents símptomes:‬

  • Febre, dolor i cefalea (mal de cap);‬
  • Fatiga excessiva i prolongada que no desapareix després de descansar;‬
  • Inapetència i aprimament;‬
  • Icterícia (engroguiment de la pell i del blanc dels ulls);‬
  • Femtes descolorides i orina enfosquida.

Les complicacions de l'hepatitis A són:‬

  • Hepatitis crònica, detectada després de més de 6 mesos d'infecció;‬
  • Cirrosi (degeneració del fetge);‬
  • Insuficiència hepàtica aguda (hepatitis fulminant) i la necessitat de realitzar un trasplantament de fetge.

Hepatitis B‬

La majoria de pacients no presenten símptomes d'infecció per hepatitis B. S'observen diferents fases de la infecció:‬

La fase aguda:‬

  • Icterícia (engroguiment de la pell i del blanc dels ulls), enfosquiment de l'orina i decoloració de les femtes;‬
  • Inapetència, vòmits i nàusees;‬
  • Fatiga persistent;‬
  • Miàlgies (dolor muscular) i artràlgies (dolor a les articulacions);‬
  • Erupcions cutànies (menys freqüent).

La fase crònica:

Entre un 5% i un 10% de les persones amb hepatitis B evolucionaran a la fase crònica (quan l'hepatitis persisteix més de 6 mesos).

És possible ser portador asimptomàtic de l'hepatitis B durant molt de temps sense saber-ho, i per tant, posar en risc de transmetre el virus a les parelles sexuals.
Prevenció
Existeixen vacunes molt eficaces per a l'hepatitis A i l'hepatitis B.

Es recomana usar preservatiu en tot tipus de pràctica sexual amb penetració anal, oral o vaginal. També es recomana usar preservatius bucals en practicar l’annilingus (contacte llengua-anus) i el cunnilingus (contacte llengua-vagina).

Un mètode molt eficaç de prevenció de la transmissió de l'hepatitis A és rentar-se les mans sovint.

L'hepatitis B es pot prevenir si sempre s'utilitzen instruments nous o correctament esterilitzats quan es consumeixen drogues, al tatuar-se o perforar-se, o quan s'utilitzen tallaungles, fulles d’afaitar i raspall de dents.

No és possible contraure l'hepatitis A o l'hepatitis B per segona vegada. Quan una persona s'ha curat de la infecció, s’immunitza.

Les vacunes contra l'hepatitis A i l'hepatitis B tenen una eficàcia del 95%. Una persona s'immunitza després de vacunar-se.

Proves i tractament

La prova de l'hepatitis es realitza mitjançant una anàlisi de sang. ‬En cas d’un resultat positiu posa’t en contacte amb el teu centre de salut.

S'aconsella realitzar la prova del VIH.

Quan tinguis sospita d’una pràctica de risc, et recomanem fer-te la prova de detecció de l'hepatitis ja que el virus pot estar present tot i que estigui latent.
Has de saber que...

Existeix la profilaxi postexposició (PPE), que és un tipus de medicació preventiva, que el professional mèdic valorarà si cal administrar a les persones que conviuen amb el portador de l'hepatitis B, durant els 8 dies posteriors a l'aparició dels primers símptomes. D'aquesta manera es pot reduir el risc de transmissió.

La infecció amb el virus de l'Hepatitis B pot presentar-se en persones infectades també amb el virus VIH. En aquest cas, la infecció simultània o co-infecció ha de ser tractada de forma independent per a cada virus.

Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/HepatitisA
http://canalsalut.gencat.cat/HepatitisB
Descripció

L'herpes és una infecció vírica que es classifica en dos tipus:

  • Tipus 1 - Herpes bucal, també anomenat virus de l'herpes simple tipus 1 (VHS-1) o panses en el llenguatge col·loquial. Infecta principalment la boca, però també pot afectar als genitals o l'anus.
  • Tipus 2 - Herpes genital, també anomenat virus de l'herpes simple tipus 2 (VHS-2). Es presenta principalment en els genitals de manera molt infreqüent també la boca.

El VHS-1 i el VHS-2 es poden transmetre:‬

  • En realitzar fel·lacions, cunnilingus (contacte llengua-vagina) o annilingus (contacte llengua-anus), amb o sense penetració;
  • Mitjançant contacte íntim (pell amb pell) amb o sense ferides presents;
  • En el part, de mare a fill, que pot arribar a posar en perill la vida del nadó.
L'herpes segueix sent infecciós fins i tot sense símptomes ni signes presents. No obstant això, durant les erupcions cutànies el risc de transmissió és el màxim.
Símptomes i complicacions

L'herpes consisteix en brots relativament freqüents que sovint cursen amb febre (reacció a la infecció vírica), inflamació i cefalea.

Sovint, entre els símptomes posteriors al brot es troben:‬

  • Lesions petites, doloroses i molt contagioses (vesícules o úlceres) en els genitals (penis, vulva, vagina o anus), cuixes, natges o al seu voltant.
  • Secreció per la vagina o pel penis.
  • Dolor o secreció anal.
  • En l'herpes tipus 1, erupcions doloroses i contagioses al voltant de la boca (inflor o enrogiment de la pell ).

El brot ve precedit de formigueig, cremor, butllofes i pruïja (picor). Aquests símptomes vénen seguits de dolor localitzat, eritema (envermelliment de la pell), vesícules (ampolles) i, finalment, una crosta.

Prevenció

El risc de propagació augmenta considerablement quan apareixen els primers signes d'un brot d'herpes. Alguns factors condicionen la probabilitat d'aparició d'un brot:

  • Estrès;
  • Exposició al sol;
  • Consum de begudes alcohòliques;
  • Febre;
  • Menstruació;
  • Ferides o talls;
  • Portar roba ajustada i roba interior sintètica no transpirable.

Es recomana utilitzar un preservatiu masculí, femení, o bucal o guants de làtex o nitril durant les relacions sexuals, especialment durant un brot d'herpes. La propagació es produeix quan la pell entra en contacte amb la pell d'una persona amb herpes, de manera que s'ha de limitar la zona de contacte, inclosos cuixes, pubis, natges, escrot (embolcall dels testicles) i perineu (regió anatòmica que va de la vagina a l'anus).

No hi ha cap vacuna contra l'herpes.
Proves i tractament

La detecció sistemàtica de l'herpes no forma part de les proves habituals. Per poder emetre un diagnòstic, les proves s'han de fer després de l'aparició dels símptomes. Una anàlisi de sang pot confirmar el resultat.

S'aconsella realitzar la prova del VIH.

No existeix cura ni per l'herpes genital ni pel bucal.

Els tractaments que existeixen actualment pretenen contenir els eritemes cutanis i limitar els brots per disminuir els símptomes i el risc de propagació del virus.

Has de saber que...

És possible transmetre l'herpes fins i tot quan no hi ha símptomes evidents.

Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/Herpes
Descripció

L'hepatitis és una inflamació del fetge provocada per una infecció o una intoxicació (drogoaddicció, alcoholisme, etc).

L'hepatitis C és una infecció vírica que provoca la inflamació del fetge. Es transmet quan la sang que transporta el virus entra al torrent sanguini d'una altra persona. Es pot transmetre:‬

  • En realitzar pràctiques sexuals sense protecció quan hi ha presència de sang que transporta el virus (per exemple procedent de talls petits, de llagues o de la menstruació) o en introduir dits o objectes que provoquen el trencament de la pell en els genitals.
  • En compartir objectes o instruments de perforació cutània (per exemple agulles de tatuar o perforar);‬
  • En compartir el material utilitzat per inhalar drogues (per exemple palles, pipes de crack o vidre);‬
  • En compartir el material utilitzat per injectar drogues (per exemple xeringues, stericups, hisops, torniquets, filtres, aigua);‬
  • En compartir instruments afilats o abrasius (per exemple tallaungles, fulles d’afaitar o raspall de dents);‬
  • Durant l'embaràs o el part, de mare a fill;‬
  • A l'entrar en contacte una mucosa amb sang que transporti el virus.

El període d'incubació de l'hepatitis C aguda és d'entre 40 i 70 setmanes.

Entre un 15% i un 20% dels casos, el virus passa desapercebut i el pacient es cura per sí sol. Si després de sis mesos el virus no desapareix (sense usar tractament antiretroviral) es considera que el pacient ha assolit la fase crònica de la infecció. A partir d'aquest moment ja no pot curar-se per sí sol.

Símptomes i complicacions
En el 90% dels casos, una persona amb el virus de l'hepatitis C no presentarà símptomes durant molts anys.

Els primers símptomes poden presentar-se a partir de les 6-7 setmanes i poden ser:

  • Fatiga considerable i persistent;
  • Nàusees (desitjos de vomitar) i febre;
  • Miàlgies (dolor muscular) i artràlgies (dolor en articulacions);
  • Icterícia (engroguiment de la pell i del blanc dels ulls), enfosquiment de l'orina i decoloració de les femtes;
  • Inapetència i afeccions digestives.
Prevenció

Per prevenir la infecció has de:

  • Utilitzar sempre material nou o degudament esterilitzat (és a dir, amb autoclau) per a tatuatges, arracades, acupuntura i material per injectar o inhalar drogues;
  • No compartir mai instruments de neteja personal amb un portador de l'hepatitis C, ni tampoc si tu ets portador de l'hepatitis C (per exemple tallaungles, raspall de dents, fulles d’afaitar, fil dental, etc);
  • Utilitzar lubricant i guants de làtex o nitril per a la penetració vaginal o anal amb els dits per evitar entrar en contacte amb la sang;
  • Utilitzar un preservatiu masculí o femení durant les relacions sexuals per limitar el contacte entre la sang i les ferides que no són visibles a simple vista.
No hi ha cap vacuna contra el virus de l'hepatitis C.

Atès que l'hepatitis C provoca la inflamació del fetge, és molt recomanable que una persona infectada eviti el consum de qualsevol substància perjudicial per al fetge com l'alcohol, alguns medicaments o els aliments rics en greixos.

Proves i tractament

La prueba de la hepatitis C se realiza mediante un análisis de sangre y un Fibroscan, aparato que sirve para evaluar el grado de deterioro del hígado de un paciente de forma no invasiva. Si el resultado da positivo, la persona es portadora de hepatitis C.

El seguimiento médico es obligatorio. Se aconseja realizar la prueba del VIH.

Se aconseja realizar la prueba del VIH.

En el Estado Español, han sido aprobados varios fármacos contra la Hepatitis C. En la actualidad, el sistema sanitario dispone de diferentes opciones de tratamiento para todos los genotipos (formas genéticas) de la Hepatitis C y para todas las situaciones clínicas de los pacientes.
Has de saber que...
La curació de l'hepatitis C no suposa la immunització. És possible tornar a contraure la infecció.

El lleixiu pot eliminar el virus de l'hepatitis C en les superfícies, però no a l'interior d'una agulla hipodèrmica. El virus pot sobreviure fins a 8 setmanes en una xeringa usada.

És important consultar amb un/a professional sanitari que pugui avaluar adequadament al pacient amb hepatitis C.

La infecció amb el virus de l'Hepatitis C pot presentar-se en persones infectades també amb el virus VIH. En aquest cas, la infecció simultània o co-infecció ha de ser tractada de forma independent per a cada virus. En els pacients co-infectats la possibilitat de cronicitat de la infecció i l'evolució cap a formes més avançades de fibrosi i cirrosi és més alta.
Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/HepatitisC
Descripció

El limfogranuloma veneri (LGV) és una infecció bacteriana que s'associa a diferents tipus del bacteri Clamydia. El LGV es transmet sexualment:‬

  • En realitzar pràctiques sexuals, vaginals o anals sense protecció;‬
  • En compartir joguines sexuals.

Els bacteris responsables de la infecció es transmeten mitjançant el contacte de pell amb pell de les zones afectades i amb lesions.

El període d'incubació de l'LGV pot ser d'entre 2 dies i 60 dies.

La infecció per LGV facilita la transmissió del VIH i altres IST.
Símptomes i complicacions
És possible transmetre el LGV tot i no presentar símptomes.

Habitualment el LGV no presenta símptomes, però quan apareixen, es classifiquen en tres fases diferents:‬

Fase primària

Entre els 3 i els 30 dies després de contraure la infecció, es forma una úlcera a les zones poc visibles per les que ha entrat bacteri.

Els símptomes de la fase primària desapareixen per sí sols de 3 a 30 dies després, fins i tot sense tractament. Tanmateix, això no significa la curació, ja que la persona amb LGV continua sent una font de transmissió.

Fase secundària

Entre les 2 i les 6 setmanes després de contraure la infecció, poden aparèixer els següents símptomes:

  • Febre, calfreds,;
  • Miàlgies (dolor muscular) o artràlgies (dolor en les articulacions);‬
  • Sensació de coïssor a la uretra (conducte de l’orina), amb secreció o inflamació del coll uterí;‬
  • Dolor en els ganglis limfàtics de la regió inguinal i del coll;‬
  • Erupcions al palmell de la mà i a la planta del peu;‬
  • Restrenyiment;
  • Secreció anal de sang o de pus.

Sovint dones i transsexuals no presenten símptomes durant la segona fase.

Tercera fase

La tercera fase presenta els símptomes més greus:

  • Estenosi o perforació de la vagina, del recte o del còlon a causa d'una inflamació crònica;‬
  • Inflamació dels genitals (penis, vulva) o anus, a causa de l'obstrucció dels vasos limfàtics.

A més d'aquestes greus complicacions provocades pel LGV, també pot aparèixer secreció de pus, inflamació de les mucoses i hemorràgia.

Aquests símptomes no són suficients per diagnosticar el LGV, però, has de consultar com més aviat possible el teu centre de salut, si els detectes.
Prevenció

Els preservatius masculins, femenins o bucals i els guants de làtex o nitril proporcionen protecció eficaç contra les infeccions per LGV si s'utilitzen correctament i es canvien per a cada penetració oral, vaginal o anal i per a cada parella si fos el cas.

No hi ha cap vacuna contra el LGV.
Proves i tractament

La infecció es detecta mitjançant una anàlisi de sang. En cas que hi hagi símptomes presents, el personal sanitari pot prendre mostres de l'anus, del recte, de la uretra o del coll uterí, per al diagnòstic. El tractament amb antibiòtics pot curar la infecció. Aquest procés dura unes 3 setmanes.

S'aconsella realitzar la prova del VIH.

Has de saber que...

La curació de la infecció per LGV no suposa la immunització. És possible tornar a contraure la infecció.

Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/LGV
Descripció

La sífilis és una infecció bacteriana causada pel bacteri Treponema pallidum, que es transmet:‬

Sexualment:

  • En realitzar pràctiques sexuals orals, vaginals o anals sense protecció;
  • En compartir joguines sexuals;

A través de la sang:

  • Mitjançant el contacte de pell amb pell (en la fase primària i secundària sense que hi hagi ferides).
  • De manera infreqüent, en compartir material per injectar o inhalar drogues;
  • Durant l'embaràs o en el part, de mare a fill.
La infecció per sífilis facilita la transmissió del VIH‬
Símptomes i complicacions

Els primers símptomes no sempre són visibles i apareixen unes tres setmanes després de la infecció si no s'administra tractament postexposició. Els símptomes es classifiquen en tres fases diferents:‬

Fase primària‬

En l'epidermis, apareix un punt vermell a la part per on ha entrat el bacteri. Es forma un xancre (úlcera petita, superficial i indolora) d'aproximadament 1 cm de diàmetre que sovint passa desapercebut.

Els símptomes de la fase primària desapareixen per sí sols després d'unes 3 a 6 setmanes, fins i tot sense tractament. No obstant, això no significa la curació, atès que la persona infectada per sífilis segueix sent una font de transmissió.

Fase secundària‬

En absència de diagnòstic i tractament, el bacteri del xancre s'estén per tot el cos. Es poden presentar els següents símptomes:

  • Fatiga, febre, cefalea (mal de cap);‬
  • Miàlgies (dolor muscular) i artràlgies (dolor en les articulacions);‬
  • Alopècia (pèrdua de pèl);
  • Envermelliment de les mucoses i de la pell;‬
  • Inflamació dels ulls.

Durant el segon any posterior a la fase secundària, la infecció evoluciona a una fase latent que pot durar fins a 30 anys. Durant aquesta fase no hi ha signes de la infecció. La persona no suposa una font d’infecció a partir del tercer any.

Fase terciària‬

La fase terciària és la fase més greu de la infecció però únicament afecta entre el 15% i el 30% de les persones no diagnosticades i que no han rebut tractament. Durant aquesta fase, poden aparèixer els següents símptomes:‬

  • Malalties cardiovasculars o articulars;‬
  • Malalties neurològiques (cerebral, meningitis, migranyes, alteracions en la personalitat, sordesa, demència, etc.);‬
  • Parts prematurs i avortaments;‬
  • Necrosi tissular (mort de teixits) dels òrgans interns.
Prevenció
No hi ha cap vacuna contra la sífilis.

Els preservatius masculins, femenins o bucals i els guants de làtex o nitril proporcionen protecció eficaç contra la sífilis si s'utilitzen adequadament i es canvien per a cada penetració oral, vaginal o anal i per a cada parella si fos el cas.

Proves i tractament

La prova de la sífilis es realitza mitjançant una anàlisi de sang. Actualment la prova es pot realitzar de forma ràpida. El personal sanitari confirmarà el resultat mitjançant una prova de laboratori en què es detectarà la presència d'anticossos en sang.

La sífilis es cura de manera eficaç en qualsevol de les seves fases amb antibiòtics injectables (normalment penicil·lina). Les persones al·lèrgiques a la penicil·lina poden recórrer a altres tipus d'antibiòtics que s'administren per via oral.

Has de saber que...
La curació de la infecció per sífilis no suposa la immunització. És possible tornar a contraure la infecció.

Atès que la durada de la incubació de la sífilis i el període entre fase i fase són variables, la persona infectada per sífilis ha d'informar del possible transmissió a les seves parelles sexuals d'entre 3 i 6 mesos anteriors al diagnòstic (segons la fase de la infecció).

Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/Sifilis
Descripció

La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) provoca la síndrome de la immunodeficiència adquirida (sida) .

Perquè es transmeti el virus, cal que hi hagi:

  • Una via de sortida perquè el virus surti del cos de la persona portadora del VIH (per exemple una hemorràgia, l'ejaculació, la producció de líquid preseminal, la lactància materna, l'ús de material d'injecció);
  • Un punt d'entrada perquè el virus entri al cos d'una altra persona (per exemple una ferida oberta, lesions cutànies, mucoses orals, anals o vaginals, injeccions, tatuatges o arracades);
  • Un vehicle que transporti el virus entre les dues persones en forma de líquid o secreció corporal com la sang, el semen, el líquid preseminal, les secrecions vaginals o rectals i la llet materna.
Una persona infectada pel VIH que s'adhereix al tractament (seguiment adequat del tractament) i presenta una concentració baixa o indetectable del virus (també conegut com a càrrega viral baixa) en els seus líquids i secrecions corporals, té moltes menys possibilitats de transmetre el virus.

El VIH NO es transmet en realitzar activitats de la vida diària com donar la mà, esternudar, besar, compartir un plat, compartir els vàters o beure del mateix got.
Símptomes i complicacions

En absència d'un tractament adequat, la infecció pel VIH segueix quatre fases:

Infecció primària

Durant aquesta fase, el virus es multiplica ràpidament, s’incrementa de manera exponencial el nombre de virus en sang (alta càrrega vírica) i augmenta el risc de transmissió. Sovint la fase primària de la infecció pot passar desapercebuda.

Els símptomes de la infecció primària són bastant similars als de la grip, i no són suficients per diagnosticar la infecció pel VIH. Únicament una prova de detecció específica pot confirmar la infecció.

Fase asimptomàtica

Durant aquesta fase el virus roman actiu però no provoca cap símptoma. Pot durar més de deu anys, essent molt variable entre persones, Durant aquesta fase es pot transmetre el VIH.

Fase simptomàtica‬

El sistema immune debilitat per la infecció no pot donar resposta a infeccions que, en condicions normals, serien adequadament controlades. Entre els exemples de símptomes d'un sistema immunitari debilitat es troben la fatiga crònica, les sudoracions nocturnes, la febre, la diarrea i pèrdua important de pes. Si la persona infectada no segueix un tractament antiretroviral, el seu recompte de leucòcits (cèl·lules de defensa) pot baixar significativament mentre la càrrega vírica augmenta i poden aparèixer infeccions oportunistes (infeccions que apareixen en un sistema immunitari debilitat).

Fase de la sida

L'aparició de les infeccions oportunistes provocades per bacteris, virus o fongs o l'aparició de certs càncers són indicatives de la fase de la sida. Les infeccions oportunistes poden arribar a ser causa de mort si no se segueix cap tractament antiretroviral.

És possible ser portador del VIH i no haver progressat a la fase de sida. A aquestes persones se les denomina seropositives.
Els tractaments antiretrovirals actuals, si es prenen de forma adequada, poden evitar que una persona infectada arribi a la fase de sida.
Prevenció
No hi ha cap vacuna contra el VIH.

S'ha d'evitar el contacte de la sang, els líquids i les secrecions corporals que contenen alta càrrega vírica (per exemple el semen, el líquid preseminal, la llet materna, les secrecions vaginals o rectals) amb ferides obertes o les mucoses (per exemple la boca , l'anus, la vagina, el prepuci o el gland).

Els preservatius masculins, femenins o bucals i els guants de làtex o nitril proporcionen protecció eficaç contra la infecció pel VIH si s'utilitzen correctament i es canvien per a cada penetració oral, vaginal o anal i per a cada parella si fos el cas.

Completar el tractament de qualsevol IST, així com fer-se proves periòdiques de detecció, contribueix a reduir el risc de transmissió del VIH. Val la pena valorar el teu propi risc d'exposició al VIH per poder prevenir millor una infecció.

Proves i tractament
El període finestra és la franja de temps entre el moment de la infecció i el moment en el qual una prova de detecció específica pot donar un resultat fiable, sigui positiu o negatiu. En el cas del VIH, el període finestra és d'un mínim de 6 setmanes.

Les proves de detecció del VIH detecten la presència dels anticossos contra el virus generats pel sistema immune de la persona infectada o la presència del VIH a la sang.

La prova de referència del VIH

‪La prova de referència consisteix en la detecció d'anticossos contra el VIH a la sang del pacient, mitjançant un test anomenat ELISA (assaig inmunoenzimàtic). El resultat d'aquesta prova és fiable en més del 99% dels casos, si es realitza 3 mesos (12 setmanes) després de la possible exposició al virus. La prova ELISA es complementa amb la prova de confirmació mitjançant un test denominat Western-Blot. La quantitat de virus en sang es determina amb una prova de detecció del material genètic del virus anomenada PCR. El temps de realització i obtenció dels resultats d’aquestes proves pot ser de diversos dies.

Aquestes proves permeten detectar la infecció pel VIH però no poden determinar ni el temps transcorregut des de l'inici de la infecció, ni si la persona ha desenvolupat la sida.
A Catalunya s’estima que un 30% de les persones infectades desconeixen la seva condició de seropositius.

Proves ràpides de detecció de la infecció per VIH

‪Existeix la possibilitat d’obtenir els resultats de la prova de manera immediata (uns 20-25 minuts), mitjançant els denominats tests ràpids de detecció. ‬‬‬‬‬‬Aquestes proves es realitzen amb una mostra de sang obtinguda per punció a la punta del dit o una mostra de saliva.‬‬

Aquests tests s’ofereixen de manera gratuïta a les associacions comunitàries de lluita contra el VIH/sida. També s’hi pot accedir a través d’altres recursos sanitaris i en determinades farmàcies adscrites als programes de detecció del VIH.

Pots fer-te el test si tens més de 16 anys i consideres que has estat exposat a qualsevol d'aquestes pràctiques de risc:

  • sexe vaginal, anal o oral sense preservatiu amb una persona de la qual desconeixes el seu estat en relació al VIH.
  • compartir xeringues o altres estris necessaris per a la injecció de drogues (agulles, culleres, filtres, etc).

Test ràpid de detecció de proteïnes del virus (p24)

Aquesta prova pot realitzar-se entre els 12 a 26 dies posteriors a l'exposició. Detecta la presència de l'antigen p24, un marcador del VIH que s'associa amb una infecció recent. En cas d’un resultat negatiu, caldrà confirmar aquest resultat, un cop hagin transcorregut 3 mesos des de l’exposició.

Test ràpid de detecció d'anticossos

Aquesta prova s’ha de realitzar un cop han passat 3 mesos des de l'exposició. El resultat, en aquest cas, és fiable en el 99% dels casos. No obstant, un resultat positiu s’haurà de confirmar mitjançant la prova de confirmació.





La de detecció d’antigen p24 permet detectar els casos d'infecció primerenca. La combinació amb la prova ràpida de detecció d'anticossos permet obtenir una estima aproximada del temps d'infecció.

Tractaments antiretrovirals contra el VIH

El primer tractament contra el VIH va ser el compost AZT que havia estat descobert als anys 60 com a fàrmac anticancerós. Es va aplicar a l’any 1987 com antiretroviral als pacients infectats amb resultats poc satisfactoris. No va ser fins l’any 1996 que es va desenvolupar el tractament de triple teràpia, una combinació de 3 antiretrovirals, que els resultats van assolir èxits significatius. En l’actualitat, en els països desenvolupats, el tractament antiretroviral de gran activitat (TARGA), permet controlar la quantitat de virus en la sang i millorar la recuperació del sistema immune del pacient.

Els tractaments actuals no curen la infecció pel VIH, però són molt eficaços en:

  • Reduir la presència del virus a la sang (és a dir, mantenir una càrrega vírica baixa);
  • Reforçar el sistema immunitari per reduir el risc de patir infeccions oportunistes;
  • Prolongar la supervivència de la persona infectada pel VIH i millorar la seva qualitat de vida;
  • Evitar la transmissió del VIH en reduir la càrrega vírica.

Al voltant del 10% dels pacients que segueixen el tractament del VIH poden presentar efectes secundaris.

Profilaxi postexposició (PPE)

La PPE és el tractament d'urgència que s'administra per prevenir la infecció pel VIH després de l'exposició al virus. Aquesta exposició pot ser ocupacional (professionals de la salut i cossos de seguretat) o no ocupacional (en el context d'un acte sexual o de l'ús de drogues). Consisteix en l'administració d'antiretrovirals, els mateixos medicaments que prenen les persones infectades pel VIH. En aquest cas la medicació es pren diàriament durant 28 dies.

És molt eficaç si:

  • Es pren durant les primeres 48 hores després de l'exposició (i un màxim de 72 hores)
  • Se segueix el tractament prescrit (tant el compliment terapèutic com la dosificació)
  • S'acompanya amb suport social i professional.

A més:

Has de saber que la PPE pot provocar certs efectes secundaris (per exemple nàusees, vòmits i fatiga).

El personal mèdic pot receptar-la. Normalment la PPE està disponible als serveis d'urgència dels hospitals.

Si consideres que has realitzat una activitat en la què t'has posat en risc de contraure el VIH i no han passat més de 72 hores, pots prendre la PPE d'urgència per evitar la infecció.
Tot i que hi ha poques dades sobre la prevalença d'infecció per VIH, en casos d'agressió sexual es recomana la PPE.

Profilaxi Pre-exposició (PPrE)

És una mesura preventiva dirigida a persones VIH negatives, amb risc substancial d'exposició al VIH, que no sempre practiquen sexe segur. Necessita una elevada adherència al tractament i un seguiment específic, tant d'efectes adversos com d’estat serològic.

A data d’avui, l'Agència Europea del Medicament (EMA) no ha autoritzat l'ús de la PPrE a Europa. L'autorització està en procés d'avaluació per l'EMA. Si finalment s'autoritza l'ús dels antiretrovirals per a aquesta indicació, cada país de la UE adoptarà les mesures pertinents per a la seva disponibilitat.
Has de saber que...

Algunes IST, com la gonorrea i la sífilis faciliten la transmissió del VIH.
Una persona portadora del VIH tindrà més dificultats per superar una IST ja que el seu sistema immunitari està debilitat.
La regularitat i adherència al tractament de les persones infectades redueix el risc de transmissió del VIH.‪‬‬‬‬‬‬‬‬‪‬‬‬‬‬‬‬‬‪‬‬‬‬‬‬‬‬‬

Més del 40% de les persones infectades es diagnostiquen quan presenten manifestacions clíniques. Aquest retard en el diagnòstic té conseqüències greus tant pel pacient com per la comunitat. Cal reduir aquesta xifra promovent la detecció el més aviat possible.
Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/HIV
Descripció

Existeixen més de 150 variants diferents del virus del papil·loma humà (VPH). Únicament 40 d'elles provoquen berrugues genitals (condilomes acuminats), que són el tipus d'IST més generalitzada.

Els condilomes acuminats es transmeten fàcilment:

  • En realitzar pràctiques sexuals orals, vaginals o anals;
  • Durant el contacte íntim de pell amb pell amb les zones afectades;
  • En compartir joguines sexuals;
  • En el part, de mare a fill.
Els joves d'entre 14 i 24 anys es veuen especialment afectats per aquesta infecció, que sovint es contrau durant el primer any d'activitat sexual.
Símptomes i complicacions

Els símptomes més habituals de la infecció pel VPH són els condilomes acuminats. Els condilomes poden aparèixer:‬

En dones i transsexuals:‬

  • A la vulva;‬
  • Al coll uterí;‬
  • A l'úter;‬
  • Al voltant de l'anus;‬
  • Al perineu (regió anatòmica que va de l’escrot o la vagina a l'anus);
  • A la boca;‬
  • De manera més infreqüent, a les cuixes.

En homes i transsexuals:‬

  • A la uretra;‬
  • Al penis, al fre (làmina de pell situada a la cara inferior del penis) o a l'escrot (embolcall dels testicles);‬
  • Al perineu;‬
  • Al voltant de l'anus;‬
  • A la boca;‬
  • De manera més infreqüent, a les cuixes.

Els condilomes acuminats de vegades són prou petits com per passar desapercebuts a simple vista. També poden ser visibles i tenir aspecte de coliflor i estar lleugerament elevats. Poden ser del color de la pell, roses, blancs o grisos. La seva grandària és variable i pot augmentar amb el temps.

Algunes classes del VPH poden evolucionar a cèl·lules precanceroses, que poden donar lloc a càncer de penis, de coll uterí, de vulva o d'anus.
Prevenció

La prevenció del VPH se centra en evitar el desenvolupament de condilomes i cèl·lules precanceroses reduint el risc de transmissió del virus o limitant el desenvolupament de la infecció.

L'ús del preservatiu redueix les possibilitats de transmetre el VPH. No obstant això, la infecció es pot transmetre mitjançant el contacte de pell amb pell entre qualsevol zona que no estigui protegida pel preservatiu (per exemple l'anus, el perineu, la vulva, les cuixes o l'escrot).‬

A l'Estat Espanyol es recomana administrar la vacuna preventiva a les dones. Aquesta vacuna forma part del calendari oficial de vacunació i està coberta econòmicament per la Seguretat Social si es posa a la franja d'edat establerta (abans dels 14 anys).

Els homes també poden vacunar-se, però han de pagar els costos de la vacuna. Els transsexuals poden consultar el seu centre de salut per assabentar-se de com accedir a la vacuna.

La vacuna protegeix contra els condilomes acuminats i les cèl·lules precanceroses si s'administra a una persona que no ha tingut mai infecció pel VPH. En el cas d'algú que ja estigui infectat, limitarà el desenvolupament del virus i evitarà complicacions.‬

La major eficàcia de la vacuna dura fins a 6 anys en aquelles persones que mai han estat actives sexualment.

El personal sanitari especialitzat pot realitzar una prova de Papanicolau (també coneguda com citologia vaginal o del coll uterí) a les dones i transsexuals. Es recomana realitzar aquesta prova cada 3 anys.

En homes i transsexuals, una exploració genital permet detectar la presència de condilomes a la uretra, anus i genitals.

Proves i tractament

Un professional sanitari pot diagnosticar el VPH durant una exploració clínica quan hi ha presència de condilomes acuminats. En el 80% dels casos, els condilomes acuminats no tractats desapareixen per si sols en un període de 18 mesos després de la seva aparició. No obstant això, la persona continua sent portadora del virus.

És possible tractar els símptomes del VPH però no l'eradicació del virus. Per tant, els símptomes poden tornar a presentar-se després del tractament.

Per evitar complicacions, és possible tractar els condilomes amb cremes, productes químics, crioteràpia (cremar amb un tractament en fred) o làser.

Has de saber que...

A l'Estat Espanyol la prevalença de la infecció per VPH en dones és del 14% entre els 18 i 65 anys, i prop del 29% a la franja de 18 a 25 anys. S'estima que el 50 al 80 % de les dones poden arribar a ser infectades amb VPH al llarg de la seva vida. Més del 80% de les infeccions per VPH són passatgeres, sense símptomes i es resolen espontàniament.

El virus del papil·loma humà és una causa necessària per desenvolupar un càncer de coll uterí. A més, també està present en aproximadament el 80% de càncers d'anus i vagina, el 40% dels tumors de vulva i penis i el 23% dels d'orofaringe.

L'aparició sobtada de condilomes acuminats en una parella estable que mai ha donat positiu en cap IST no és un signe d'infidelitat ja que el virus pot haver estat latent durant molt temps abans que es presentessin els símptomes.
Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/VPH
Descripció

L'hepatitis és una inflamació del fetge provocada per una infecció o una intoxicació (drogoaddicció, alcoholisme, etc).

Les hepatitis A i B són infeccions víriques que provoquen la inflamació del fetge. Les dues infeccions comparteixen aspectes pel que fa a la prevenció, transmissió i tractament, encara que hi ha diferències notables entre elles.

En cas d'infecció vírica, el sistema immunitari destrueix les cèl·lules hepàtiques per protegir-se a si mateix.

‪Hepatitis A

L'hepatitis A es considera el tipus menys greu d'hepatitis i es transmet:‬

  • En les pràctiques sexuals, si hi ha contacte llengua-anus, en compartir una joguina sexual utilitzada en el sexe anal o per via orofecal pel contacte amb restes de femta d'una persona amb hepatitis A;‬
  • A l'entrar en contacte amb aigua, aliments crus, objectes o superfícies contaminades amb restes de femta d'una persona amb hepatitis A.

El període d'incubació pot ser d'entre 30 i 180 dies.

L'hepatitis A no es transmet a través de la sang.

Hepatitis B

El virus de l'hepatitis B es troba en líquids i secrecions corporals. Es pot transmetre:

A través de secrecions genitals (semen, líquid preseminal o secreció vaginal) que transportin el virus‬

  • En realitzar pràctiques sexuals orals, vaginals o anals sense protecció;‬
  • En compartir joguines sexuals;‬
  • A l'entrar en contacte una mucosa amb el semen o les secrecions vaginals d'un portador de l'hepatitis B.

A través de sang que transporta el virus

  • Durant l'embaràs o el part, de mare a fill;
  • A partir d'objectes o instruments de perforació cutània no esterilitzats (per exemple agulles de tatuar o perforar);
  • En compartir instruments de neteja personal amb un portador de l'hepatitis B o al compartir-los tu si ets portador de l'hepatitis B (per exemple tallaungles, raspall de dents, fulles d’afaitar, fil dental, etc.);
  • Al compartir el material utilitzat per inhalar drogues (per exemple palles, pipes de crack o vidre);
  • Al compartir el material utilitzat per injectar drogues (per exemple xeringues, stericups, hisops, torniquets, filtres, aigua, etc.);
  • A l'entrar en contacte una mucosa amb sang que transporti el virus mitjançant una mossegada, un tall o una úlcera.

A través de saliva infectada, quan es produeix una perforació cutània.

El període d'incubació pot ser d'entre 60 i 90 dies.

No transmeten el virus de l'hepatitis B les llàgrimes, la llet materna, les femtes, la suor i l'orina, llevat que també hi hagi presència de sang.
Ni tocar, besar, tossir, esternudar, compartir un plat ni entrar en contacte amb la suor d'una altra persona suposen cap risc de transmissió de l'hepatitis.
Símptomes i complicacions
En la majoria dels casos, l'hepatitis no presenta símptomes.

La majoria de les infeccions d'hepatitis es curen soles després d'algunes setmanes. Es considera hepatitis crònica si persisteix durant més de 6 mesos.

Hepatitis A

La durada mitjana de la infecció és d'entre 2 i 4 setmanes. Durant aquest període, poden aparèixer els següents símptomes:‬

  • Febre, dolor i cefalea (mal de cap);‬
  • Fatiga excessiva i prolongada que no desapareix després de descansar;‬
  • Inapetència i aprimament;‬
  • Icterícia (engroguiment de la pell i del blanc dels ulls);‬
  • Femtes descolorides i orina enfosquida.

Les complicacions de l'hepatitis A són:‬

  • Hepatitis crònica, detectada després de més de 6 mesos d'infecció;‬
  • Cirrosi (degeneració del fetge);‬
  • Insuficiència hepàtica aguda (hepatitis fulminant) i la necessitat de realitzar un trasplantament de fetge.

Hepatitis B‬

La majoria de pacients no presenten símptomes d'infecció per hepatitis B. S'observen diferents fases de la infecció:‬

La fase aguda:‬

  • Icterícia (engroguiment de la pell i del blanc dels ulls), enfosquiment de l'orina i decoloració de les femtes;‬
  • Inapetència, vòmits i nàusees;‬
  • Fatiga persistent;‬
  • Miàlgies (dolor muscular) i artràlgies (dolor a les articulacions);‬
  • Erupcions cutànies (menys freqüent).

La fase crònica:

Entre un 5% i un 10% de les persones amb hepatitis B evolucionaran a la fase crònica (quan l'hepatitis persisteix més de 6 mesos).

És possible ser portador asimptomàtic de l'hepatitis B durant molt de temps sense saber-ho, i per tant, posar en risc de transmetre el virus a les parelles sexuals.
Prevenció
Existeixen vacunes molt eficaces per a l'hepatitis A i l'hepatitis B.

Es recomana usar preservatiu en tot tipus de pràctica sexual amb penetració anal, oral o vaginal. També es recomana usar preservatius bucals en practicar l’annilingus (contacte llengua-anus) i el cunnilingus (contacte llengua-vagina).

Un mètode molt eficaç de prevenció de la transmissió de l'hepatitis A és rentar-se les mans sovint.

L'hepatitis B es pot prevenir si sempre s'utilitzen instruments nous o correctament esterilitzats quan es consumeixen drogues, al tatuar-se o perforar-se, o quan s'utilitzen tallaungles, fulles d’afaitar i raspall de dents.

No és possible contraure l'hepatitis A o l'hepatitis B per segona vegada. Quan una persona s'ha curat de la infecció, s’immunitza.

Les vacunes contra l'hepatitis A i l'hepatitis B tenen una eficàcia del 95%. Una persona s'immunitza després de vacunar-se.

Proves i tractament

La prova de l'hepatitis es realitza mitjançant una anàlisi de sang. ‬En cas d’un resultat positiu posa’t en contacte amb el teu centre de salut.

S'aconsella realitzar la prova del VIH.

Quan tinguis sospita d’una pràctica de risc, et recomanem fer-te la prova de detecció de l'hepatitis ja que el virus pot estar present tot i que estigui latent.
Has de saber que...

Existeix la profilaxi postexposició (PPE), que és un tipus de medicació preventiva, que el professional mèdic valorarà si cal administrar a les persones que conviuen amb el portador de l'hepatitis B, durant els 8 dies posteriors a l'aparició dels primers símptomes. D'aquesta manera es pot reduir el risc de transmissió.

La infecció amb el virus de l'Hepatitis B pot presentar-se en persones infectades també amb el virus VIH. En aquest cas, la infecció simultània o co-infecció ha de ser tractada de forma independent per a cada virus.

Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/HepatitisA
http://canalsalut.gencat.cat/HepatitisB
Descripció

La infecció pel virus Zika es transmet per la picada de mosquits del gènere Aedes i produeix en general una malaltia lleu en l'ésser humà. Fins a l'any 2007 només s'havien descrit uns casos aïllats en alguns països d'Àfrica i Àsia. En l'última dècada la zona d’infecció s'ha expandit a diverses illes del Pacífic i l’any 2015 es va detectar transmissió autòctona del virus en països d'Amèrica Llatina. Fins ara, els casos de malaltia a Europa han estat fruit d’infeccions produïdes en altres països on la infecció és endèmica.

‬A més de la via natural d’infecció a través del mosquit:

  • Una mare infectada pot transmetre la infecció al fetus durant l’embaràs i/o el part, a través de la sang.
  • Un home infectat pot transmetre la infecció durant una relació sexual, anal o vaginal, a través del semen.
El període d’incubació habitual de la malaltia és de 3 a 12 dies, amb un màxim de 15 dies.
Símptomes i complicacions

El més freqüent és que la infecció sigui asimptomàtica. S'estima que només 1 de cada 4 persones infectades arriba a desenvolupar simptomatologia clínica.‬ La majoria dels casos acostumen a resoldre's sense complicacions, els casos que requereixen hospitalització són pocs.

En països amb brots actius s'han observat complicacions neurològiques en alguns/es pacients.

En nounats nascuts de mares infectades durant l'embaràs s’han descrit casos d’afectació neurològica, malformacions congènites, mort fetal i avortament.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) demana extremar la prevenció contra la infecció del virus Zika, davant l'increment d'anomalies congènites en àrees on circula el virus.
Prevenció

En els països on hi ha la presència del mosquit, la mesura més eficaç per prevenir la transmissió local és el control del mosquit, mitjançant l’ús de mosquiteres i repel·lents elèctrics, així com evitar els bassals d’aigua en testos i recipients que puguin acollir les postes del mosquit.
Les persones que vulguin viatjar a zones amb risc de transmissió del Zika s’hauran d’informar degudament al seu centre de salut i prendre mesures de protecció individual enfront de les picades de mosquit.

Les embarassades són el col·lectiu més sensible per la possibilitat de transmetre la infecció al fetus.
Es recomana a les dones embarassades que durant l’embaràs evitin viatjar a països amb risc de contraure el Zika.

Els preservatius masculins proporcionen protecció eficaç contra la transmissió sexual del virus Zika, si s'utilitzen correctament i es canvien per a cada penetració.

No hi ha cap vacuna contra el virus Zika. ‬
Proves i tractament

Per al diagnòstic, i un cop descartades altres patologies, es considerarà un possible cas d’infecció si el/la pacient:

  • Resideix o ha visitat àrees endèmiques pel virus de Zika en els 15 dies anteriors a l'aparició dels símptomes.
  • Ha mantingut relacions sexuals sense preservatiu amb homes que hagin viatjat a zones amb transmissió activa del virus.

Existeixen proves de laboratori que permeten detectar la presència del virus o d’anticossos contra el virus en els casos definits com a probables.

No existeix tractament específic per a la infecció pel virus de Zika. El tractament és simptomàtic.

Has de saber que...

Si estàs pensant quedar-te embarassada i tu o la teva parella sexual ha viatjat recentment a zones amb transmissió activa del virus, cal que parlis abans amb el professional de salut que t’informarà del període d’espera aconsellat per evitar riscos.

Si estàs embarassada i la teva parella sexual ha viatjat recentment a zones amb transmissió activa del virus es recomana utilitzar el preservatiu en les relacions sexuals durant tot l’embaràs.
Links
Per a més informació pots consultar la web de CanalSalut: http://canalsalut.gencat.cat/Zika